En cas de pluralitat d’activitats, hi ha d’haver una alta única, sense perjudici de l’obligació de declarar totes les activitats. Quan un contribuent que desenvolupa una activitat econòmica, es determina el seu rendiment en estimació directa, i percep, a més, rendiments del treball com a administrador d’una societat, la Direcció General de Tributs (DGT) estableix que el contribuent podrà decidir si es minoren en els rendiments del treball o en els rendiments de l’activitat econòmica.
La Direcció General de Tributs (DGT) ha publicat la consulta vinculant V0577-23, de 10 de maig, en la qual un contribuent que desenvolupa una activitat econòmica, i que determina el seu rendiment en estimació directa, percep, a més, rendiments del treball com a administrador d’una societat.
Doncs bé, aquest contribuent pregunta a la DGT sobre la deduïbilitat en l’IRPF de les quotes del règim especial de treballadors per compte propi o autònoms de la Seguretat Social (RETA). En concret, qüestiona si aquestes quotes han de minorar els rendiments del treball (per les retribucions com a administrador) o els rendiments de l’activitat econòmica.
Opció del contribuent
Doncs bé, la DGT en la seva contestació, parteix de l’apartat 3 del Reglament general sobre inscripció d’empreses i afiliació, altes, baixes i variacions de dades de treballadors en la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret 84/1996, per determinar que:
«Quan els treballadors autònoms duguin a terme simultàniament dues activitats o més que donin lloc a la inclusió en aquest règim especial, la seva alta en ell és única, amb l’obligació de declarar totes les seves activitats en la sol·licitud d’alta o, en cas de pluriactivitat després de l’alta, mitjançant la corresponent variació de dades, en els termes i amb els efectes assenyalats en els articles 28 i 37 d’aquest reglament. Es procedirà de la mateixa manera en cas que variï o finalitzi la seva situació de pluriactivitat.
(…)».
Per tant, amb aquesta configuració de les quotes del règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms (RETA) -que estableix l’obligació de declarar la pluriactivitat en aquest règim-, per a determinar la incidència de la despesa corresponent a les quotes en l’IRPF del consultant s’ha de tenir en compte que responen a l’alta en aquest règim exercint més d’una activitat, per la qual cosa la seva deduïbilitat en l’IRPF la podrà fer el consultant en la determinació del rendiment net del treball (per les seves retribucions com a administrador de la societat) o bé en la determinació del rendiment net de l’activitat econòmica que desenvolupa en estimació directa, perquè en cadascun d’aquests casos té obligació de cotitzar al RETA, fet que permet decidir al contribuent on incorporar aquesta quota única.
Què succeeix quan les quotes són assumides per la societat?
Els administradors d’una societat que siguin socis amb un 25% o més de participació han de cotitzar en el règim especial d’autònoms de la Seguretat Social (RETA), i és el mateix administrador qui s’ha de fer càrrec a títol personal del pagament de la cotització a la Seguretat Social.
No obstant això, és molt habitual que aquesta quota d’autònoms es carregui en el compte bancari de la societat sense que l’administrador/soci la restitueixi.
En aquest cas, quan l’empresa paga aquestes quotes de cotització dels administradors llavors aquest import es considerarà com una retribució en espècie.
En aquest sentit, també s’ha pronunciat la DGT en diverses consultes, entre altres, la de 14 de gener de 2019 (CV 0067-19).
Aquestes quotes del RETA tenen la consideració de despesa deduïble per a la determinació dels rendiments nets del treball, d’acord amb el que es disposa en la LIRPF, que considera com a tals: «Les cotitzacions a la Seguretat Social o a mutualitats generals obligatòries de funcionaris».
En incloure la quota d’autònoms com un rendiment en espècie de l’administrador/soci, la despesa per la quota de la Seguretat Social en el RETA que assumeix l’empresa és deduïble per a l’empresa en l’impost sobre societats com a despesa de personal i deduïble per a l’administrador/soci en l’IRPF com a cotitzacions a la Seguretat Social.